UN PETIT TAST DE LA NOSTRA MITOLOGIA

A continuació mostraré un petit tast dels éssers fantàstics que van omplir l'aula de 4t A durant el primer trimestre. Alguns són amables i divertits; altres, no gaire. Potser, en un futur pròxim, els agards completin la mitologia que van iniciar l'octubre del 2011.

                                                               LA SIREAMPAPA                                                          

                    
NOM CIENTÍFIC: Sireampapa papilus
ORIGEN: El mite el va inventar la Mariona Cabeza, alumna de 4t A, de La Sagrera, escola de Santa Eulàlia de Ronçana, un poble petit a la vall del riu Tenes.
REPRESENTACIÓ: Es representava aquest ésser fantàstic amb cos humà, cua de sirena, ales i antenes de papallona i una corona d’àngel sobre el cap.
DESCRIPCIÓ: La Sireampapa és germana de l’Aiguisa i de Celus, i filla de Peixira i Anguilon. L’Aiguisa és la més tranquil·la i pacífica de les germanes, i Celus és el seu antònim.
Es creu que la seva veu pot adormir a qualsevol ésser. És per això que al cel, on diuen que viuen els nadons, sempre hi ha una Sireampapa, disposada a cantar per bressolar-los quan ploren, prement un botó de núvol.
Molts déus l’han volgut muntar al llarg de la història. Aquest és el cas de Calup, déu de la velocitat, que va intentar-ho, però que com que no va aconseguir-ho,  la va matar. De la sang de la Sireampapa va néixer Mòrtul, cosí de l’Agard.
         

 L' AULLIFOC

NOM CIENTÍFIC: Ocellus llifoquis

ORIGEN: El mite el va inventar en Bernat Iglesias, alumne de l’escola La Sagrera, al cor dels Cingles de Bertí, molt a prop del riu Tenes.                                                                                                 

QUÈ SIMBOLITZA: Simbolitza la bona sort: trobar-se un bitllet de 50€ al carrer, que ens toqui la loteria, que plogui or a casa nostra...

REPRESENTACIÓ CATALANA: L’Au Llifoc es representa amb cap d’ogre acabat en banyes de minotaure amb llums a les punxes. Vola amb ales d’au fènix i neda amb potes d’ànec i cua de sirena que acaba en un gran martell.                                                              
DESCRIPCIÓ L’Au Llifoc no té pares, però sí un únic germà, el Torcaballmí.
Existeix una malaltia anomenada “ aullifòquia” que consisteix en què per tot el cos surten gran quantitat de banyes amb llums a l’extrem.
S’han fet moltes pel·lícules sobre aquest ésser fantàstic com :      “L’Au Llifoc i el misteri de l’església” o “El secret de l’Au Llifoc” entre altres.

EL GÜES

 

<>

 

NOM CIENTÍFIC: Güesius güesia ORIGEN: El mite el va inventar en Roger Pons Flum, alumne de 4t A de l'escola La Sagrera, a Santa Eulàlia de Ronçana, un petit poble situat al cor dels cingles de Bertí, a la Vall del riu Tenes. Aquest ésser només es pot trobar al carrer Salve Regina nº 11. QUÈ SIMBOLITZA: Simbolitza l'energia del magma, de la lava i dels esquelets. REPRESENTACIÓ: Es representa com una figura amb cos de dinosaure, cap de serp cascavell amb unes banyes petites i urpes llarguíssimes i esmolades d'ivori a les quatre extremitats.                                                                                                          DESCRIPCIÓ:                                                                                                                  -És un ésser malvat que llença rajos làser pels ulls. -És rapidíssim: guanya fins i tot al so, per una volta d'avantatge. -Com que està format per ossos, es pot muntar i desmuntar sol. -Només confia en el seu germà Microorganisme i en el seu cosí Agard. -Es va crear sol; va néixer del No-Res.