LA CONCA DEL RIU BESÒS
El divendres 4 de maig, els nois i les noies de 4t, acompanyats per les nostres tutores, en David- el fill de la Carmen- i dos naturalistes, la Maria i en Roger, vam fer un treball de camp sobre el riu Besòs.
A fi de conèixer el nostre corrent fluvial, els dies previs vam investigar a classe, el divendres vam observar i estudiar les seves característiques: fauna, vegetació, cabal..., i altres aspectes, i la setmana posterior posàrem en comú els resultats de la nostra recerca.
La conca del riu Besòs, amb una superfície de 1038 km2
es troba entre les serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès (Vallès Oriental i Vallès Ocidental).Els punts més importants de la divisòria d'aigües són: el Pla de la Calma (1350m) i el Tagamanent (1055 m) al massís del Montseny; la Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512 m) a Collserola i El Corredor (634 m).
La major part dels afluents del Besòs neixen al sud de la serralada Pre-litoral, formant una xarxa hidrogràfica asimètrica, l'eix principal de la qual està formada pel Congost i el Besòs, al que s'hi uineix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll.
La longitud dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km.
A continuació, us presentem un reportatge fotogràfic d'alguns moments d'aquesta investigació sobre el curs alt, el curs mitjà i el curs baix del riu Tenes, que neix a Castellcir i desemboca en el riu Besòs a l'Aiguabarreig del Tenes, entre Parets i Mollet del Vallès.
Feia un esplèndid dia primaveral, malgrat les previsons meteorològiques, quan vam iniciar el nostre viatge a la descoberta del riu Tenes.
Vam fer la primera parada a Riells del Fai, poble situat al curs alt del corrent fluvial, famós pel seu monestir.
L'autocar ens va deixar a la parada d'autobús del centre del llogaret perquè el conductor no s'atrevia a arribar fins al restaurant Font de la Pineda, lloc de trobada amb els dos guies, situat a unos dos quilòmetres.
Com que arribàvem amb retard, la Luci ens va proposar:
- Fa temps existia una drecera per arribar a la ribera, però no sé si la sabré trobar i ja coneixeu la meva manca de sentit de l'orientació. Què? Ens arrisquem a perdre'ns? Vivim una aventura?
-Sííí...- acceptarem tots.
Total, portàvem aigua, menjar i, tant el paisatge com la temperatura, afavorien l'excursió.
Vam trobar la sendera quasi esborrada entre mates de poliol, ginesta, oliveres i ametllers, i arribàrem 15 minuts més tard a l'esplanada sobre el riu on vam conèixer la Maria i en Roger,els nostres guies.
Com que teníem gana, primer de tot vam treure les provisions i vam esmorzar amb bon apetit protegits pel Puiggraciós i Els Cingles.
Un cop organitzats en dos grups i realitzades les explicacions prèvies, vam començar el nostre treball analitzant el curs alt del riu en cinc aspectes: la qualitat de l'aigua, la llera, la velocitat, la temperatura i els materials; vam recolectar animals invertebrats aquàtics, escoltàrem diferents ocells i, per fi, vam posar tot en comú, classificant, anomenant i traient conclusions.
Vam aprendre que el Tenes, en el seu naixement, és juganer i saltironeja entre roques i cascades arrossegant còdols i formant variats paisatges plens de vida i bellesa.
És un riu d'aigües netes que transcorre entre ribes d'abundant vegetació de ribera: pollancres, àlbers, plataners (no bananers, eh?) i salzes, i fins i tot algun saüc de flors blanques.
Vam comprendre que era un privilegi viure a prop de paratges tan magnífics i que els havíem de cuidar i conservar.
Vall formada pel riu Tenes
A més d'una gran varietat d'invertebrats -escassos a causa de les pluges recents que els havien arrossegat- vam poder escoltar els cants de diferents ocells com l'oriol, la mallerenga carbonera, la merla o el rossinyol bord.
Vam fer la foto als peus del plàtan centenari de la Font de la Pineda i vam continuar la nostra excursió a la descoberta del riu .
Es conservaria tan net al curs mitjà?
A simple vista, les aigües es veien tèrboles i vam decidir prendre'n mostres per comprovar-lo, com a bons científics. Com en el tram anterior, vam mesurar també la temperatura, la velocitat del corrent fluvial i vam observar els materials que transportava el riu.
I vam comprovar que era més salat a causa del contacte amb diferents minerals, però que l'aigua era cristal·lina: la terbolesa era causada pels llots del fons. Hi havia, això sí, gran quantitat de materials, naturals i artificials.
Vam continuar sentint els cants dels ocells anteriors. Curiosament, la temperatura havia augmentat una mica.
Després d'un intens treball d'investigació, era l'hora de recuperar energies. I quin lloc més idoni que el fantàstic parc de Lliçà? Venien ganes de ser vaca o ovella i menjar herba, tan verd i olorós estava tot...
Amistat, bon menjar preparat amb carinyo pel papa o la mama, aire perfumat primaveral i dia esplèndid... Què més es pot demanar a la vida?
Després de jugar una estona, els caps van reunir els seus grups i vam pujar a l'autobús per tercera i última vegada.
Els paisatge de la desembocadura del Tenes, a l'Aiguabarreig del Tenes, era diferent dels anteriors:
Una plana coberta d'herba, tan alta que semblava la sabana conduïa fins a l'encreuament del Tenes amb el Besòs que es dirigia al Mar Mediterrani.
Les serralades litorals i quatre pollancres escabellats emmarcaven el camí.
La presència humana es feia notar per tot arreu: ponts d'autopista i ferrocarril, materials de construcció...; vam trobar inclús algunes deixalles sota l'autovia.
Ens organitzàrem en grups de treball i vam fer l'estudi de les aigües del curs baix tant del Tenes com del Besòs.
Vam posar en comú les investigacions de cada grup i la Maria ens va fer treure'n les conclusions i resumir el que havíem descobert.
Vam acomiadar-nos dels dos rius que, juganers, es dirigiren cap al mar i tornàrem més savis cap a casa, remuntant el curs de l'aigua..
