domingo, 11 de marzo de 2012

ESCACS: DIVERSIÓ I REFLEXIÓ

La setmana passada en Lluís García Andrés, membre del Club d'escacs de Santa Eulàlia i un gran campió, va tenir la generositat i la paciència de passar les tardes amb els nois i les noies de 4t A per aprofundir el seu coneixement del joc dels escacs.



Però... STOP! Abans de continuar endavant, recordem l'origen dels escacs. No va néixer com un joc infantil. Reis i emperadors el feien servir per decidir grans qüestions diplomàtiques i, de vegades, provocava o estalviava guerres entre països.
ORIGEN DELS ESCACS
La majoria dels historiadors diuen que el joc dels escacs va néixer a l'Índia al segle VI. Aleshores, el joc s'anomenava Chaturanga,que significa quatre (chatur) membres (anga). Aquest nom feia referència a les 4 unitats de l'exèrcit indi: els elefants (alfils), la cavalleria (cavalls), les torres (torres d'atac) i els soldats a peu, la infanteria (els peons).




Els Agards van posar a prova els seus coneixemets estratègics i la seva capacitat de preveure el comportament del contrincant, de 2 en 2...









... O en 2 grups, blancs i negres, en els que tots i totes participaven i donaven la seva opinió. Quant costa posar-se d'acord...!


En Lluís, per acabar la marató, es va atrevir a jugar una emocionant partida simultània amb cadascú i cadascuna que va posar a prova la paciència, la concentració i la intel·ligència dels Agards.








I durant aquestes tardes primaverals, a més de passar-s'ho d'allò més bé, els Agards van practicar la qualitat que ens fa meravellosament humans i lliures: el pensament.







Gràcies, Lluís, per compartir el teu temps i els teus coneixements amb nosaltres!

I per què no acabar amb la llegenda dels escacs? Com amb totes les llegendes, no se sap quina part de veritat o de fantasia pot tenir aquesta història, però, què seria de les persones sense el mons inventats?
LA LLEGENDA DE L'ORIGEN DELS ESCACS
Diuen que va ser un savi brahman qui va inventar el joc dels escacs per donar una lliçó d'humilitat al gran sultà de l'Índia que es creia amb el dret de tiranitzar el seu poble.
Aquest savi era conseller del monarca i, com que aquest estava molt content de la seva intel·ligència, li va dir:
- Demana'm el que vulguis i serà teu.
El savi va dibuixar un tauler d'escacs i li va contestar:
-Gràcies, Majestat. Simplement voldria que em concedíssiu la quantitat de blat que surti de posar un gra a la primera casella d'aquest tauler, dos a la segona, quatre a la tercera, vuit a la quarta i així successivament...
- Ha! Ha! Ha!- va riure el sobirà- Només vols això? Ni or, ni pedres precioses ni...? D'acord! D'acord! Em sortiràs ben barat.
I li ho va concedir. Però, oh sorpresa!, després de fer els càlculs el sultà va descobrir que no hi havia prou blat a tota l'Índia per recompensar el brahman. Es necessitava la impressionant xifra de 18.446.744.073.709.551.615 grans de blat.
I el rei es va quedar amb un pam de nas.