domingo, 27 de mayo de 2012

LA LECTURA PORTA LA SAGRERA AL TNC

LA BERTA EMOCIONA EL JURAT
A LES SEMIFINALS DEL CERTAMEN DE  LECTURA

El divendres 25 a les 15:15 de la tarda, la Berta va seduir el públic i el jurat a la sala d'actes de la llibreria Proa de Barcelona.
La seva veu expressiva i una dicció molt atractiva van transportar  cada oient a la calor de Luxor i a les olors i sons de l'enigmàtic Nil.

En Miquel i la Luci, com a representants de la família i de tota l'escola La Sagrera, la van acompanyar i recolzar  a cada moment.



Enhorabona, Berta i gràcies en nom de tots els membres de l'escola!




domingo, 20 de mayo de 2012

LA SAGRERA, SELECCIONADA PER A LES SEMIFINALS

La Berta, a les semifinals de lectura de Catalunya
El dimarts 15 de maig es van realitzar els quarts de final del Certamen de Lectura en Veu alta de Catalunya al teatre Patronat de La Garriga.

En aquest concurs participen 280 centres i la primera selecció es va portar a terme a setze teatres diferents.
L'escola va presentar dues candidates : La Laia Vila pels Grumets Verds i la Berta Puigdomènech, representant dels Grumets Vermells.


En un silenci respectuós, els participants de les diferents categories van llegir els fragments triats per sorteig.

Mentre el jurat deliberava, el públic va gaudir de l'espectable còmic que van oferir els Improshow, una parella d'allà més divertida que improvisava a partir de fragments de llibres.

En Jofre i la Teresa van participar a l'espectacle i van fer riure tots els participants a l'acte.

L'escola La Sagrera va quedar seleccionada en la categoria de Grumets Vermells per passar a les semifinals. L'acte es celebrarà a Barcelona, a la sala d'actes de la llibreria Proa. La Berta Puigdomènech llegirà amb altres finalistes el divendres 25 de maig a les 15:00h.
Felicitats, Berta!
L'escola et desitja MOLTA SORT.





 

domingo, 13 de mayo de 2012

PROTAGONISTA: EL RIU TENES

LA CONCA DEL RIU BESÒS
El divendres 4 de maig, els nois i les noies de 4t, acompanyats per les nostres tutores, en David- el fill de la Carmen- i dos naturalistes, la Maria i en Roger, vam fer un treball de camp sobre el riu Besòs.
A fi de conèixer el nostre corrent fluvial, els dies previs vam investigar a classe, el divendres vam observar i estudiar les seves característiques: fauna, vegetació, cabal..., i altres aspectes, i la setmana posterior posàrem en comú els resultats de la nostra recerca.
La conca del riu Besòs, amb una superfície de 1038 km2
es troba entre les serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès (Vallès Oriental i Vallès Ocidental).Els punts més importants de la divisòria d'aigües són: el Pla de la Calma (1350m) i el Tagamanent (1055 m) al massís del Montseny; la Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512 m) a Collserola i       El Corredor (634 m).
La major part dels afluents del Besòs neixen al sud de la serralada Pre-litoral, formant una xarxa hidrogràfica asimètrica, l'eix principal de la qual està formada pel Congost i el Besòs, al que s'hi uineix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll.                                                                                                       

La longitud dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km.


A continuació, us presentem un reportatge fotogràfic d'alguns moments d'aquesta investigació sobre el curs alt, el curs mitjà i el curs baix del riu Tenes, que neix a Castellcir i desemboca en el riu Besòs a l'Aiguabarreig del Tenes, entre Parets i Mollet del Vallès.

Feia un esplèndid dia primaveral, malgrat les previsons meteorològiques, quan vam iniciar el nostre viatge a la descoberta del riu Tenes.
Vam fer la primera parada a Riells del Fai, poble situat al curs alt del corrent fluvial, famós pel seu monestir.
L'autocar ens va deixar a la parada d'autobús del centre del llogaret perquè el conductor no s'atrevia a arribar fins al restaurant Font de la Pineda, lloc de trobada amb els dos guies, situat a unos dos quilòmetres.
Com que arribàvem amb retard, la Luci ens va proposar:
- Fa temps existia una drecera per arribar a la ribera, però no sé si la sabré trobar i ja coneixeu la meva manca de sentit de l'orientació. Què? Ens arrisquem a perdre'ns? Vivim una aventura?
-Sííí...- acceptarem tots.
Total, portàvem aigua, menjar i, tant el paisatge com la temperatura, afavorien l'excursió.
Vam trobar la sendera quasi esborrada entre mates de poliol, ginesta, oliveres i ametllers, i arribàrem 15 minuts més tard a l'esplanada sobre el riu on vam conèixer la Maria i en Roger,els nostres guies.        
Com que teníem gana, primer de tot vam treure les provisions i vam esmorzar amb bon apetit protegits pel Puiggraciós i Els Cingles.






 



Un cop organitzats en dos grups i realitzades les explicacions prèvies, vam començar el nostre treball analitzant el curs alt del riu en cinc aspectes: la qualitat de l'aigua, la llera, la velocitat, la temperatura i els materials; vam recolectar animals invertebrats aquàtics, escoltàrem diferents ocells i, per fi, vam posar tot en comú, classificant, anomenant i traient conclusions.

 








 
















 

 



 




 


 


 
Vam aprendre que el Tenes, en el seu naixement, és juganer i saltironeja entre roques i cascades arrossegant còdols i formant variats paisatges plens de vida i bellesa.
És un riu d'aigües netes que transcorre entre ribes d'abundant vegetació de ribera: pollancres, àlbers, plataners (no bananers, eh?) i salzes, i fins i tot algun saüc de flors blanques.

Vam comprendre que era un privilegi viure a prop de paratges tan magnífics i que els havíem de cuidar i conservar.

Vall formada pel riu Tenes

A més d'una gran varietat d'invertebrats -escassos a causa de les pluges recents que els havien arrossegat- vam poder escoltar els cants de diferents ocells com l'oriol, la mallerenga carbonera, la merla o el rossinyol bord.

Vam fer la foto als peus del plàtan centenari de la Font de la Pineda i vam continuar la nostra excursió a la descoberta del riu .
Es conservaria tan net al curs mitjà? 

A simple vista, les aigües es veien tèrboles i vam decidir prendre'n mostres per comprovar-lo, com a bons científics. Com en el tram anterior, vam mesurar també la temperatura, la velocitat del corrent fluvial i vam observar els materials que transportava el riu.


 




 






 


I vam comprovar que era més salat a causa del contacte amb diferents minerals, però que l'aigua era cristal·lina: la terbolesa era causada pels llots del fons. Hi havia, això sí, gran quantitat de materials, naturals i artificials. 
Vam continuar sentint els cants dels ocells anteriors. Curiosament, la temperatura havia augmentat una mica.
Després d'un intens treball d'investigació, era l'hora de recuperar energies. I quin lloc més idoni que el fantàstic parc de Lliçà? Venien ganes de ser vaca o ovella i menjar herba, tan verd i olorós estava tot... 
Amistat, bon menjar preparat amb carinyo pel papa o la mama, aire perfumat primaveral i dia esplèndid... Què més es pot demanar a la vida?





 



Després de jugar una estona, els caps van reunir els seus grups i vam pujar a l'autobús per tercera i última vegada.
Els paisatge de la desembocadura del Tenes, a l'Aiguabarreig del Tenes, era diferent dels anteriors:
Una plana coberta d'herba, tan alta que semblava la sabana conduïa fins a l'encreuament del Tenes amb el Besòs que es dirigia al Mar Mediterrani.
Les serralades litorals i quatre pollancres escabellats emmarcaven el camí. 






 
La presència humana es feia notar per tot arreu: ponts d'autopista i ferrocarril, materials de construcció...; vam trobar inclús algunes deixalles sota l'autovia.



Ens organitzàrem en grups de treball i vam fer l'estudi de les aigües del curs baix tant del Tenes com del Besòs.










Vam posar en comú les investigacions de cada grup i la Maria ens va fer treure'n les conclusions i resumir el que havíem descobert.
Vam acomiadar-nos dels dos rius que, juganers, es dirigiren cap al mar i tornàrem més savis cap a casa, remuntant el curs de l'aigua..